Pujada a Collserola.

Bé, només fins a migcamí del Forat del Vent, fins a la carretera. Diumenge al matí, poca gent de pujada i forces bicis de baixada.
El plaer de dir els bons dies a la gent. La pujada, forta, amb un parell de planes per a reposar. La baixada un deixar-se anar.
Interessant idea per tenir en compte qualsevol diumenge a primera hora, per no quedar-se calentonet al llit perdent el temps.
Lo millor... els mals de cames que em van agafar només començar a córrer i que van fer que em replantegés la sortida. No, lo millor, és que després del primer pas, en ve un altre no necessàriament igual de dolorós que el primer. I si no defalleixes, acabes veient-te allà adalt. I des d'allà dalt es veu el mar, que ja a aquella hora hi havia TRIatletes que nadaven.