SETMANA DE PRODUCTIVITAT AUDIOVISUAL
i a més a més...dos dies complerts de bici, un pujant a Collserola, i fent tot el recorregut sencer, 25+18, i l'altre 18+19. Això si, gaudint-ne molt. I amb unes temperatures inusuals.
Només una sessió de piscina. 250 per escalfar. 750 a bon ritme(lent) 250 per reposar... amb pull buil, i 250 per arrossegar-me. Amb rampes finals incloses.
Només 5km en divendres, en solitari... amb pressió familiar...buff. Però molt profitos. En el mateix recorregut, 7 minuts menys que la darrera vegada. Aquest cop si puc dir que anava corrent.
diumenge, 29 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Setmana 6/54: 65km bike, 1'5km swim, 11km run. Setmana relaxada, però sense baixar la guardia
Sento el lapsus, de la setmana passada, però suposo que tinc bones excuses per donar. L'activitat frenetica per treure endavant les webs del www.xescoespar.eu i www.xescoespar.es.
La bici en dues sessions...
La bici en dues sessions...
divendres, 13 de novembre del 2009
Setmana 5/54: 140km bike, 2km swim, 10k run
Bestial!!!
Bestial, perquè l'entreno normal va ser completat amb una escapada el diumenge fins a Sitges, de 60km per carretera.
Què dir... doncs dues sortides una pel recorregut de dalt, anant fins al final de la carretera de les Aigües, super gratificant. Vaig fer alguna foto. I ho penso repetir, però cal ser molt puntual, per poder fer-la tota. Una altra sortida per baix. Bé, rodadora, amb molt vent de cara. Curtidora.
La piscina en dues sessions, una pel matí, de 850 metres, i una altra per la tarda, de 1250 metres. Aquest cop vaig estirar i no vaig deixar que les rampes a les cames em deixessin tocat.
Divendres, vaig correr molt còmode amb el Tomas, aquest cop vaig ser jo un altra vegada qui va agafar les regnes, i va començar a estirar. Aquest cop vaig dosificar millor les cames, fins al punt d'arribar millor, una arribada no a l'spring, ja que ell estava un pel tocat, vam fer un temps de 1h 01, molt similar a la de la setmana anterior, pero aquest cop amb l'agravant d'haver-nos trobat molts semàfors en vermell.
I diumenge, la sortida amb el Joan Vergé i els seus amics. Una sortida molt plàcida que vaig disfrutar de valent tot el recorregut, en que vam aprofitar per parlar força amb el Joan, i en que vaig demostrar, tot i que no calia demostrar res, que estic en el bon camí de la forma física, fins a Sitges sense canviar de plat gran. Vaig pujar les tres pujades molt segur de les meves forces, i sense titubejar. Durant la segona em va costar una mica d'atrapar al Joan, que semblava que pujava molt lleuger.I en la tercera, aprofitant l'embransida de la baixada anterior, vaig pujar fet un fera.
Molt content. Els descensos, van ser no tan bons com altres vegades perquè el vent que feia en contra era molt fort, que de vegades ens feia casibé recular.
I lo millor de tot... que no em vaig cansar massa. Ja que a l'endemà vaig sortir pel matí
Bestial, perquè l'entreno normal va ser completat amb una escapada el diumenge fins a Sitges, de 60km per carretera.
Què dir... doncs dues sortides una pel recorregut de dalt, anant fins al final de la carretera de les Aigües, super gratificant. Vaig fer alguna foto. I ho penso repetir, però cal ser molt puntual, per poder fer-la tota. Una altra sortida per baix. Bé, rodadora, amb molt vent de cara. Curtidora.
La piscina en dues sessions, una pel matí, de 850 metres, i una altra per la tarda, de 1250 metres. Aquest cop vaig estirar i no vaig deixar que les rampes a les cames em deixessin tocat.
Divendres, vaig correr molt còmode amb el Tomas, aquest cop vaig ser jo un altra vegada qui va agafar les regnes, i va començar a estirar. Aquest cop vaig dosificar millor les cames, fins al punt d'arribar millor, una arribada no a l'spring, ja que ell estava un pel tocat, vam fer un temps de 1h 01, molt similar a la de la setmana anterior, pero aquest cop amb l'agravant d'haver-nos trobat molts semàfors en vermell.
I diumenge, la sortida amb el Joan Vergé i els seus amics. Una sortida molt plàcida que vaig disfrutar de valent tot el recorregut, en que vam aprofitar per parlar força amb el Joan, i en que vaig demostrar, tot i que no calia demostrar res, que estic en el bon camí de la forma física, fins a Sitges sense canviar de plat gran. Vaig pujar les tres pujades molt segur de les meves forces, i sense titubejar. Durant la segona em va costar una mica d'atrapar al Joan, que semblava que pujava molt lleuger.I en la tercera, aprofitant l'embransida de la baixada anterior, vaig pujar fet un fera.
Molt content. Els descensos, van ser no tan bons com altres vegades perquè el vent que feia en contra era molt fort, que de vegades ens feia casibé recular.I lo millor de tot... que no em vaig cansar massa. Ja que a l'endemà vaig sortir pel matí
divendres, 30 d’octubre del 2009
Setmana 4/54: 92k bike, 10k run, 1'8 swim
Setmana dura, en la que després de fer una setmana fluixeta, com va ser la passada, degut a la pluja i a les circumstàncies, he decidit de fer un canvi als horaris del
entrenaments.
He decidit canviar, tres dies pel matí. És a dir, a les 6'30 enlaire per sotir pitant agafar dos dies la bici, i un a les 7 en punt per estar a l'aigua.
He de dir que la primera setmana, que diuen que és la més dura, ho va ser efectivament.D'aqui aquests números de kilometratge.
De fet, vaig sortir 3 dies en bici, i un de piscina. Dels tres dies, el segon va ser molt divertit, vaig anar en direcció a la Carretera de les Aigües, en direcció Sant Just. He de dir que va ser tota una gossada. A més de veure Barcelona als meus peus, vaig tenir l'oportunitat de creuar-me amb una dotzena de "malalts" com jo que a aquelles hores ja estaven corrent per aquella autopista natural.De fet, el temps se'm va llençar a sobre, i vaig haver de escurçar el recorregut, havent de baixar per la carretera de Vallvidrera, a tumba abierta. Va ser molt emocionant fer-ho, i tinc decidit que en la primera ocasió que tingui acabaré el recorregut fins a Sant Just.Això va ser dimecres. Però dijous encara va ser millor, vaig anar a la platja per veure la sortida de sol. FANTÀSTICA. Una sortida de sol, de foto, a més de poder fer fotos a la gent que hi havia a la platja, i fins i tot a una "marxadora". Amb aquests premis, sortir d'hora al matí, es fa molt més lleuger, ho asseguro.
No tot són flors, també hi ha violes.
La natació l'he fet en dos dies, un pel matí a les 7h (800mts). Va ser curiós, entro a les 7 en punt per la porta, em canvio, i en entrar a la piscina, tots els carrils ja estaven ocupats, per 4 iaios, menys el carril ràpid per una veloç nadadora i una que anava fent nosa. La segona sessió va ser més plàcida, tot i que més cansada. Dijous per la tarda, amb temps per nedar. En vaig fer 1000, una mica justets, però, hi va haver "coratge" per fer-los. Cal a dir que pel matí havia fet 35 km en bici, plans però fotent-li canya.
Vaig deixar la carrera per divendres, en que com cada setmana quedo amb el meu amic Tomàs. Aquest cop vam decidir anar fins a la Torre Agbar, i tornar.Des de davant del Cortinglès, i ho vam completar en un temps molt bó d'1h 01' 15". Un temps gens despreciable si tenim en compte que tot just fa 4 setmanes que hem començat.
Ell va anar tota l'estona molt més còmode que jo, i sobretot des del 7 al 10 ell va anar estirant-me. Tot i que els darrers 300 com sempre apretem no vaig poder aguantar els 10m darrers. Amb tot, vaig fer el que només començar no hauria donat ni un duro per fer.
Una setmana molt bona, a molt bon ritme,que com colofó va tenir uns darrers 300 mts de "pundhonor".
entrenaments.
He decidit canviar, tres dies pel matí. És a dir, a les 6'30 enlaire per sotir pitant agafar dos dies la bici, i un a les 7 en punt per estar a l'aigua.
He de dir que la primera setmana, que diuen que és la més dura, ho va ser efectivament.D'aqui aquests números de kilometratge.
De fet, vaig sortir 3 dies en bici, i un de piscina. Dels tres dies, el segon va ser molt divertit, vaig anar en direcció a la Carretera de les Aigües, en direcció Sant Just. He de dir que va ser tota una gossada. A més de veure Barcelona als meus peus, vaig tenir l'oportunitat de creuar-me amb una dotzena de "malalts" com jo que a aquelles hores ja estaven corrent per aquella autopista natural.De fet, el temps se'm va llençar a sobre, i vaig haver de escurçar el recorregut, havent de baixar per la carretera de Vallvidrera, a tumba abierta. Va ser molt emocionant fer-ho, i tinc decidit que en la primera ocasió que tingui acabaré el recorregut fins a Sant Just.Això va ser dimecres. Però dijous encara va ser millor, vaig anar a la platja per veure la sortida de sol. FANTÀSTICA. Una sortida de sol, de foto, a més de poder fer fotos a la gent que hi havia a la platja, i fins i tot a una "marxadora". Amb aquests premis, sortir d'hora al matí, es fa molt més lleuger, ho asseguro.
No tot són flors, també hi ha violes.
La natació l'he fet en dos dies, un pel matí a les 7h (800mts). Va ser curiós, entro a les 7 en punt per la porta, em canvio, i en entrar a la piscina, tots els carrils ja estaven ocupats, per 4 iaios, menys el carril ràpid per una veloç nadadora i una que anava fent nosa. La segona sessió va ser més plàcida, tot i que més cansada. Dijous per la tarda, amb temps per nedar. En vaig fer 1000, una mica justets, però, hi va haver "coratge" per fer-los. Cal a dir que pel matí havia fet 35 km en bici, plans però fotent-li canya.
Vaig deixar la carrera per divendres, en que com cada setmana quedo amb el meu amic Tomàs. Aquest cop vam decidir anar fins a la Torre Agbar, i tornar.Des de davant del Cortinglès, i ho vam completar en un temps molt bó d'1h 01' 15". Un temps gens despreciable si tenim en compte que tot just fa 4 setmanes que hem començat.
Ell va anar tota l'estona molt més còmode que jo, i sobretot des del 7 al 10 ell va anar estirant-me. Tot i que els darrers 300 com sempre apretem no vaig poder aguantar els 10m darrers. Amb tot, vaig fer el que només començar no hauria donat ni un duro per fer.
Una setmana molt bona, a molt bon ritme,que com colofó va tenir uns darrers 300 mts de "pundhonor".
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Setmana 3/54: 6 km run, 0'8 swim
Setmana de pluges, i stress familiar, en que ha estat molt díficil de trobar el temps, i sobretot la estabilitat per poder sortir, tot i així, en dues matinades històriques, he aconseguit pujar fins al forat del vent, i poder fer una estona de piscina
Per fi, vaig estrenar els cascos aquàtics. Tota una experiència. De debó, em va recordar molt, el primer cop que algú, suposo el meu pare, em va posar un auricular a l'orella, per sentir la ràdio.
Sentir música sota l'aigua, és diferent. No espereu alta fidelitat, més bé jo diria, baixa i fins i tot discontinua.
Quan corres amb música o ràdio, l'aprofites per a que marqui de tant en tant el ritme. A l'aigua això és força diferent. A dins de l'aigua, de moment només m'ha servit per perdre la concentració natatòria, però això si, he gaudit d'una estona molt relaxada, i suposo que això ja és el que volia.
Ara a trobar músiques aquàtiques.
Una gran lliçó
Com es retrassa això, però hi ha coses que les vull dir, i apuntar.
Doncs, això, diumenge passat vaig anar a veure la triatló de Barcelona, aquella per a la qual poso el meu objectiu com a punt de mira.
Vaig anar per aprendre. Per veure tota la moguda, per comprovar in situ de què és això del la triatló.
Per damunt de tot vaig veure que és una competició popular, tret d'uns quants, més professionals que no pas amateurs. Popular, però competició. En la que els participants lluiten contra ells mateixos i els seus cronos. Des dels participants de la triatló fins als de la super-sprint, i passant per l'sprint. Veure tanta gent participant amb aquella empenta, posa la pell de gallina, i esperona encara més a posar-se a entrentar, i fer el que calgui per arribar el dia en bones condicions per tal de superar el repte. Però això no va ser tot.
La lliçó principal la vaig rebre, veient una de les participants, en principi menys preparades, de la super-sprint, que amb una tranquilitat pasmosa explicava als seus familiar que l'havien anat a recolzar, que degut al fort oleatge que hi havia a la platja, no havia pogut ni començar la prova.
És a dir, que pots estar tot un any preparant-te,i que el mateix dia, un cop donada la sortida, hagis de abandonar.
És un clar exemple que la triatló no és només el dia de la competició, si no, que és tots els dies en que surts a entrenar, tots els dies que no pots sortir a entrenar.
Crec que aquella anònima participant, em va donar la millor lliçó, a la qual segurament no estava preparat per afrorntar-ho en cas d'arribat el moment.
Doncs, això, diumenge passat vaig anar a veure la triatló de Barcelona, aquella per a la qual poso el meu objectiu com a punt de mira.
Vaig anar per aprendre. Per veure tota la moguda, per comprovar in situ de què és això del la triatló.
Per damunt de tot vaig veure que és una competició popular, tret d'uns quants, més professionals que no pas amateurs. Popular, però competició. En la que els participants lluiten contra ells mateixos i els seus cronos. Des dels participants de la triatló fins als de la super-sprint, i passant per l'sprint. Veure tanta gent participant amb aquella empenta, posa la pell de gallina, i esperona encara més a posar-se a entrentar, i fer el que calgui per arribar el dia en bones condicions per tal de superar el repte. Però això no va ser tot.
La lliçó principal la vaig rebre, veient una de les participants, en principi menys preparades, de la super-sprint, que amb una tranquilitat pasmosa explicava als seus familiar que l'havien anat a recolzar, que degut al fort oleatge que hi havia a la platja, no havia pogut ni començar la prova.
És a dir, que pots estar tot un any preparant-te,i que el mateix dia, un cop donada la sortida, hagis de abandonar.
És un clar exemple que la triatló no és només el dia de la competició, si no, que és tots els dies en que surts a entrenar, tots els dies que no pots sortir a entrenar.
Crec que aquella anònima participant, em va donar la millor lliçó, a la qual segurament no estava preparat per afrorntar-ho en cas d'arribat el moment.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Pujada a Collserola.
Bé, només fins a migcamí del Forat del Vent, fins a la carretera. Diumenge al matí, poca gent de pujada i forces bicis de baixada.
El plaer de dir els bons dies a la gent. La pujada, forta, amb un parell de planes per a reposar. La baixada un deixar-se anar.
Interessant idea per tenir en compte qualsevol diumenge a primera hora, per no quedar-se calentonet al llit perdent el temps.
Lo millor... els mals de cames que em van agafar només començar a córrer i que van fer que em replantegés la sortida. No, lo millor, és que després del primer pas, en ve un altre no necessàriament igual de dolorós que el primer. I si no defalleixes, acabes veient-te allà adalt. I des d'allà dalt es veu el mar, que ja a aquella hora hi havia TRIatletes que nadaven.
El plaer de dir els bons dies a la gent. La pujada, forta, amb un parell de planes per a reposar. La baixada un deixar-se anar.
Interessant idea per tenir en compte qualsevol diumenge a primera hora, per no quedar-se calentonet al llit perdent el temps.
Lo millor... els mals de cames que em van agafar només començar a córrer i que van fer que em replantegés la sortida. No, lo millor, és que després del primer pas, en ve un altre no necessàriament igual de dolorós que el primer. I si no defalleixes, acabes veient-te allà adalt. I des d'allà dalt es veu el mar, que ja a aquella hora hi havia TRIatletes que nadaven.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Setmana 2/54. 12k run, 20k bike, 1k swim
Segona setamana... complicada, perquè comencem amb festes i això destarota qualsevol programació possible, de manera que aquesta queda reduïda a una sessió per disciplina. La més fàcil de moment, la bici, per anar a treballar.
Que agraïda és la bicicleta. Feia dies que tenia ganes d'anar-hi per poder contemplar d'aprop alguna sortida de sol. Les dels darrers dies havien estat espectaculars. Però mirades de lluny... ja sabem que perd una mica d'encant.
Això si, tot i que la que em va tocar a mi no era gaire espectacular, si que vaig veure dues o tres possibles fotos, que no vaig poder fer. Aquestes són les que et fan tornar al lloc on les vas veure per fer-les. La maleïda calitxa va fer que de sortida res de res, però qui no es conforma és per a que no vol. Veure el mar tan engrescat com estava i aquella sensació d'amplitut, em va carregar les piles. Tòpic? jajaja.
La sessió de natació, va ser ben aprofitada, 1100 aproximadament, dels quals van ser dues tandes:
- una de 750 aprox, en que vaig comptabilitzar 17' a ritme pausat, 10 d'escalfament, 10 de bon ritme, i 10 per acabar.
- una altra de 10 alternant 1x1 una lenta una ràpida.
Vaig tenir la sensació de que m'hi hauria pogut tirar més temps nedant, però les cames ja començaven a queixar-se.
Divendres al vespre, com sempre amb el meu amic Tomàs, vam sortir a Can Dragó a córrer una estona. Vam fer tres voltes, a tot sencer.Tot i anar força lents, vam aconseguir fer cada volta més ràpida que l'anterior, i una cosa que ens agrada força és acabar els trescents darrers metres, esprintar. Aquest cop em va guanyar ell, jajaja, no és cap cursa, però si un simtomà de que no estava bé, que els mocs de l'encostipat que arrossegava em van passar factura. Malgrat això, les cames van començar a repondre, i tot i que la gambada encara es curta, les cames no es van queixar.
Ell, estic segur s'ho va prendre com una nota de que torna a fer les coses com ell vol. N'estic content. Estic segur que si ell va bé, jo aniré millor.
Que agraïda és la bicicleta. Feia dies que tenia ganes d'anar-hi per poder contemplar d'aprop alguna sortida de sol. Les dels darrers dies havien estat espectaculars. Però mirades de lluny... ja sabem que perd una mica d'encant.
Això si, tot i que la que em va tocar a mi no era gaire espectacular, si que vaig veure dues o tres possibles fotos, que no vaig poder fer. Aquestes són les que et fan tornar al lloc on les vas veure per fer-les. La maleïda calitxa va fer que de sortida res de res, però qui no es conforma és per a que no vol. Veure el mar tan engrescat com estava i aquella sensació d'amplitut, em va carregar les piles. Tòpic? jajaja.
La sessió de natació, va ser ben aprofitada, 1100 aproximadament, dels quals van ser dues tandes:
- una de 750 aprox, en que vaig comptabilitzar 17' a ritme pausat, 10 d'escalfament, 10 de bon ritme, i 10 per acabar.
- una altra de 10 alternant 1x1 una lenta una ràpida.
Vaig tenir la sensació de que m'hi hauria pogut tirar més temps nedant, però les cames ja començaven a queixar-se.
Divendres al vespre, com sempre amb el meu amic Tomàs, vam sortir a Can Dragó a córrer una estona. Vam fer tres voltes, a tot sencer.Tot i anar força lents, vam aconseguir fer cada volta més ràpida que l'anterior, i una cosa que ens agrada força és acabar els trescents darrers metres, esprintar. Aquest cop em va guanyar ell, jajaja, no és cap cursa, però si un simtomà de que no estava bé, que els mocs de l'encostipat que arrossegava em van passar factura. Malgrat això, les cames van començar a repondre, i tot i que la gambada encara es curta, les cames no es van queixar.
Ell, estic segur s'ho va prendre com una nota de que torna a fer les coses com ell vol. N'estic content. Estic segur que si ell va bé, jo aniré millor.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Setmana 1/54: 10K run ,45k cycling,1k swim
Tot i escriure-ho a posteriori, la primera setmana ha estat molt dura.
Ja que ha estat la primera setmana després d'haver aconseguit la fita de pujar a Montserrat en bicicleta, i la veritat, en vaig quedar una mica fart. De bicicleta, de cansament i de tot en general, a més he estat les darreres setmanes bolcat amb el tema dels vídeos. I necessitava dues setmanes de descans, que de fet les he fet servir per donar l'empenta final als vídeos.
De manera que vaig començar la temporada sortint a córrer amb el Tomàs, com cada divendres a la mateixa hora. I va ser dur, la darrera vegada que vam anar a córrer va ser pel juliol, i a tots dos ens va costar posar-nos en moviment. Les cames havien oblidat el moviment, i pesaven i feien mal a tots els costats. Vam fer una carrera continua, a molt mal ritme, però vés, era el primer dia, i ja en vindran de millors.
El segon dia de carrera, vaig sortir sol a fer el recorregut que vaig fer el primer cop que em vaig decidir a córrer. Verdum, Via Júlia, Via Favència, Carl Marx, Parc Central i Plaça de l'Ajuntament.
La bici, va ser més senzill del que pensava, tot i pujar un dia la Verge de Montserrat, coll puntuable, jaja, per poder baixar després per Balmes. I l'altre dia, fer la tornada per la llera del riu Besòs .
Per fi va arribar el dia de tornar anar a la piscina. Ja en tenia ganes. Jo sí, el meu cos no gaires, doncs es va enrampar una estona. Vaig nedar uns 1000mts, fent dues sèries, una de 500 mts a un ritme corrècte, i l'altra anant fent, 1x1. Una ràpida, una lenta.
Bé com sempre dic, deixant espai per millorar la propera sessió.
Pobre socorrista... li vaig fotre una assistència, que segur que m'evita durant una temporada. De totes maneres em va servir per auto afirmar-me en el meu propósit de fer saber a molta gent la meva nova aventura.
Una de 54, ja falta menys
Ja que ha estat la primera setmana després d'haver aconseguit la fita de pujar a Montserrat en bicicleta, i la veritat, en vaig quedar una mica fart. De bicicleta, de cansament i de tot en general, a més he estat les darreres setmanes bolcat amb el tema dels vídeos. I necessitava dues setmanes de descans, que de fet les he fet servir per donar l'empenta final als vídeos.
De manera que vaig començar la temporada sortint a córrer amb el Tomàs, com cada divendres a la mateixa hora. I va ser dur, la darrera vegada que vam anar a córrer va ser pel juliol, i a tots dos ens va costar posar-nos en moviment. Les cames havien oblidat el moviment, i pesaven i feien mal a tots els costats. Vam fer una carrera continua, a molt mal ritme, però vés, era el primer dia, i ja en vindran de millors.
El segon dia de carrera, vaig sortir sol a fer el recorregut que vaig fer el primer cop que em vaig decidir a córrer. Verdum, Via Júlia, Via Favència, Carl Marx, Parc Central i Plaça de l'Ajuntament.
La bici, va ser més senzill del que pensava, tot i pujar un dia la Verge de Montserrat, coll puntuable, jaja, per poder baixar després per Balmes. I l'altre dia, fer la tornada per la llera del riu Besòs .
Per fi va arribar el dia de tornar anar a la piscina. Ja en tenia ganes. Jo sí, el meu cos no gaires, doncs es va enrampar una estona. Vaig nedar uns 1000mts, fent dues sèries, una de 500 mts a un ritme corrècte, i l'altra anant fent, 1x1. Una ràpida, una lenta.
Bé com sempre dic, deixant espai per millorar la propera sessió.
Pobre socorrista... li vaig fotre una assistència, que segur que m'evita durant una temporada. De totes maneres em va servir per auto afirmar-me en el meu propósit de fer saber a molta gent la meva nova aventura.
Una de 54, ja falta menys
Ho faré
En aquest títol hi falta un parèntesi que digui: ho estic fent dia a dia.
El títol pot semblar una mica inexacte, peró no és una excusa d'aquelles per dir que allò ho deixo per algun moment del futur.
Jo trobo aquests sinònims: Ho aconseguiré, hi arribaré, ho correré, ho nedaré, ho recorreré, ho ciclaré, ho...ho faré, n'estic segur.
I tant és així que ho faré igual que ho he fet. Igual que ho he estat fent, des del dia que vaig descobrir que podia fer esport en bici mentre anava a la feina o en tornava. O des del dia que vaig decidir acompanyar el Rúmal a Montserrat.
Va ser una bestiesa acceptar el repte, però també va ser aquesta acceptació el que em va motivar a entrenar durament, sempre que vaig poder per tal de fer els 65 kilometres dignament. 65 Kilómetres que mai havia imaginat que podria fer a cavall d'una bicicleta de carretera.
Són els bestieses les que ens motiven. Preu per preu, sabates grosses.
Dos reptes em poso a mig i llarg termini.
- tornar a còrrer els 10 km en menys d'una hora,
i,
- acabar una triatló sprint d'aquí a un any, el 2010.
Ho faré. I per fer-ho faré servir les eines que tinc a l'abast. Les cames, el cos, i el cap.
El títol pot semblar una mica inexacte, peró no és una excusa d'aquelles per dir que allò ho deixo per algun moment del futur.
Jo trobo aquests sinònims: Ho aconseguiré, hi arribaré, ho correré, ho nedaré, ho recorreré, ho ciclaré, ho...ho faré, n'estic segur.
I tant és així que ho faré igual que ho he fet. Igual que ho he estat fent, des del dia que vaig descobrir que podia fer esport en bici mentre anava a la feina o en tornava. O des del dia que vaig decidir acompanyar el Rúmal a Montserrat.
Va ser una bestiesa acceptar el repte, però també va ser aquesta acceptació el que em va motivar a entrenar durament, sempre que vaig poder per tal de fer els 65 kilometres dignament. 65 Kilómetres que mai havia imaginat que podria fer a cavall d'una bicicleta de carretera.
Són els bestieses les que ens motiven. Preu per preu, sabates grosses.
Dos reptes em poso a mig i llarg termini.
- tornar a còrrer els 10 km en menys d'una hora,
i,
- acabar una triatló sprint d'aquí a un any, el 2010.
Ho faré. I per fer-ho faré servir les eines que tinc a l'abast. Les cames, el cos, i el cap.
Presentació
Aquest és un blog personal, i una eina que ha de servir per motivar-me i ajudar-me a motivar-me.
Per un costat baso la meva motivació en fer partícip a la gent de la meva forma de pensar. Això crec que ja ho aconsegueixo, ja sigui pel Facebook, ja sigui de viva veu.
Crec que aquesta eina del diari privat enfocat en el meu entrenament diari em pot ser d'ajuda i és per això que ho faig.
Aquí posaré els meus comentaris del dia a dia, i els avenços que vagi assolint.
L'altra motivació neix de la meva necessitat d'anar superant petits (o grans reptes)i és per això que crec que necessito un diari per anar gaudint del camí, i si tot va bé, no oblidar cap sessió del llarg camí.
Si veus aquests comentaris, sigues respectuós amb mi i la meva intimitat. Tot això només ho faig per mi.
Per un costat baso la meva motivació en fer partícip a la gent de la meva forma de pensar. Això crec que ja ho aconsegueixo, ja sigui pel Facebook, ja sigui de viva veu.
Crec que aquesta eina del diari privat enfocat en el meu entrenament diari em pot ser d'ajuda i és per això que ho faig.
Aquí posaré els meus comentaris del dia a dia, i els avenços que vagi assolint.
L'altra motivació neix de la meva necessitat d'anar superant petits (o grans reptes)i és per això que crec que necessito un diari per anar gaudint del camí, i si tot va bé, no oblidar cap sessió del llarg camí.
Si veus aquests comentaris, sigues respectuós amb mi i la meva intimitat. Tot això només ho faig per mi.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
