Setmana 2/54. 12k run, 20k bike, 1k swim

Segona setamana... complicada, perquè comencem amb festes i això destarota qualsevol programació possible, de manera que aquesta queda reduïda a una sessió per disciplina. La més fàcil de moment, la bici, per anar a treballar.
Que agraïda és la bicicleta. Feia dies que tenia ganes d'anar-hi per poder contemplar d'aprop alguna sortida de sol. Les dels darrers dies havien estat espectaculars. Però mirades de lluny... ja sabem que perd una mica d'encant.
Això si, tot i que la que em va tocar a mi no era gaire espectacular, si que vaig veure dues o tres possibles fotos, que no vaig poder fer. Aquestes són les que et fan tornar al lloc on les vas veure per fer-les. La maleïda calitxa va fer que de sortida res de res, però qui no es conforma és per a que no vol. Veure el mar tan engrescat com estava i aquella sensació d'amplitut, em va carregar les piles. Tòpic? jajaja.
La sessió de natació, va ser ben aprofitada, 1100 aproximadament, dels quals van ser dues tandes:
- una de 750 aprox, en que vaig comptabilitzar 17' a ritme pausat, 10 d'escalfament, 10 de bon ritme, i 10 per acabar.
- una altra de 10 alternant 1x1 una lenta una ràpida.
Vaig tenir la sensació de que m'hi hauria pogut tirar més temps nedant, però les cames ja començaven a queixar-se.
Divendres al vespre, com sempre amb el meu amic Tomàs, vam sortir a Can Dragó a córrer una estona. Vam fer tres voltes, a tot sencer.Tot i anar força lents, vam aconseguir fer cada volta més ràpida que l'anterior, i una cosa que ens agrada força és acabar els trescents darrers metres, esprintar. Aquest cop em va guanyar ell, jajaja, no és cap cursa, però si un simtomà de que no estava bé, que els mocs de l'encostipat que arrossegava em van passar factura. Malgrat això, les cames van començar a repondre, i tot i que la gambada encara es curta, les cames no es van queixar.
Ell, estic segur s'ho va prendre com una nota de que torna a fer les coses com ell vol. N'estic content. Estic segur que si ell va bé, jo aniré millor.

Setmana 1/54: 10K run ,45k cycling,1k swim

Tot i escriure-ho a posteriori, la primera setmana ha estat molt dura.
Ja que ha estat la primera setmana després d'haver aconseguit la fita de pujar a Montserrat en bicicleta, i la veritat, en vaig quedar una mica fart. De bicicleta, de cansament i de tot en general, a més he estat les darreres setmanes bolcat amb el tema dels vídeos. I necessitava dues setmanes de descans, que de fet les he fet servir per donar l'empenta final als vídeos.
De manera que vaig començar la temporada sortint a córrer amb el Tomàs, com cada divendres a la mateixa hora. I va ser dur, la darrera vegada que vam anar a córrer va ser pel juliol, i a tots dos ens va costar posar-nos en moviment. Les cames havien oblidat el moviment, i pesaven i feien mal a tots els costats. Vam fer una carrera continua, a molt mal ritme, però vés, era el primer dia, i ja en vindran de millors.
El segon dia de carrera, vaig sortir sol a fer el recorregut que vaig fer el primer cop que em vaig decidir a córrer. Verdum, Via Júlia, Via Favència, Carl Marx, Parc Central i Plaça de l'Ajuntament.
La bici, va ser més senzill del que pensava, tot i pujar un dia la Verge de Montserrat, coll puntuable, jaja, per poder baixar després per Balmes. I l'altre dia, fer la tornada per la llera del riu Besòs .
Per fi va arribar el dia de tornar anar a la piscina. Ja en tenia ganes. Jo sí, el meu cos no gaires, doncs es va enrampar una estona. Vaig nedar uns 1000mts, fent dues sèries, una de 500 mts a un ritme corrècte, i l'altra anant fent, 1x1. Una ràpida, una lenta.
Bé com sempre dic, deixant espai per millorar la propera sessió.
Pobre socorrista... li vaig fotre una assistència, que segur que m'evita durant una temporada. De totes maneres em va servir per auto afirmar-me en el meu propósit de fer saber a molta gent la meva nova aventura.
Una de 54, ja falta menys

Ho faré

En aquest títol hi falta un parèntesi que digui: ho estic fent dia a dia.
El títol pot semblar una mica inexacte, peró no és una excusa d'aquelles per dir que allò ho deixo per algun moment del futur.
Jo trobo aquests sinònims: Ho aconseguiré, hi arribaré, ho correré, ho nedaré, ho recorreré, ho ciclaré, ho...ho faré, n'estic segur.

I tant és així que ho faré igual que ho he fet. Igual que ho he estat fent, des del dia que vaig descobrir que podia fer esport en bici mentre anava a la feina o en tornava. O des del dia que vaig decidir acompanyar el Rúmal a Montserrat.
Va ser una bestiesa acceptar el repte, però també va ser aquesta acceptació el que em va motivar a entrenar durament, sempre que vaig poder per tal de fer els 65 kilometres dignament. 65 Kilómetres que mai havia imaginat que podria fer a cavall d'una bicicleta de carretera.
Són els bestieses les que ens motiven. Preu per preu, sabates grosses.

Dos reptes em poso a mig i llarg termini.
- tornar a còrrer els 10 km en menys d'una hora,
i,
- acabar una triatló sprint d'aquí a un any, el 2010.

Ho faré. I per fer-ho faré servir les eines que tinc a l'abast. Les cames, el cos, i el cap.

Presentació

Aquest és un blog personal, i una eina que ha de servir per motivar-me i ajudar-me a motivar-me.
Per un costat baso la meva motivació en fer partícip a la gent de la meva forma de pensar. Això crec que ja ho aconsegueixo, ja sigui pel Facebook, ja sigui de viva veu.
Crec que aquesta eina del diari privat enfocat en el meu entrenament diari em pot ser d'ajuda i és per això que ho faig.
Aquí posaré els meus comentaris del dia a dia, i els avenços que vagi assolint.
L'altra motivació neix de la meva necessitat d'anar superant petits (o grans reptes)i és per això que crec que necessito un diari per anar gaudint del camí, i si tot va bé, no oblidar cap sessió del llarg camí.

Si veus aquests comentaris, sigues respectuós amb mi i la meva intimitat. Tot això només ho faig per mi.