Setmana 4/54: 92k bike, 10k run, 1'8 swim

Setmana dura, en la que després de fer una setmana fluixeta, com va ser la passada, degut a la pluja i a les circumstàncies, he decidit de fer un canvi als horaris del
entrenaments.
He decidit canviar, tres dies pel matí. És a dir, a les 6'30 enlaire per sotir pitant agafar dos dies la bici, i un a les 7 en punt per estar a l'aigua.
He de dir que la primera setmana, que diuen que és la més dura, ho va ser efectivament.D'aqui aquests números de kilometratge.
De fet, vaig sortir 3 dies en bici, i un de piscina. Dels tres dies, el segon va ser molt divertit, vaig anar en direcció a la Carretera de les Aigües, en direcció Sant Just. He de dir que va ser tota una gossada. A més de veure Barcelona als meus peus, vaig tenir l'oportunitat de creuar-me amb una dotzena de "malalts" com jo que a aquelles hores ja estaven corrent per aquella autopista natural.De fet, el temps se'm va llençar a sobre, i vaig haver de escurçar el recorregut, havent de baixar per la carretera de Vallvidrera, a tumba abierta. Va ser molt emocionant fer-ho, i tinc decidit que en la primera ocasió que tingui acabaré el recorregut fins a Sant Just.Això va ser dimecres. Però dijous encara va ser millor, vaig anar a la platja per veure la sortida de sol. FANTÀSTICA. Una sortida de sol, de foto, a més de poder fer fotos a la gent que hi havia a la platja, i fins i tot a una "marxadora". Amb aquests premis, sortir d'hora al matí, es fa molt més lleuger, ho asseguro.
No tot són flors, també hi ha violes.
La natació l'he fet en dos dies, un pel matí a les 7h (800mts). Va ser curiós, entro a les 7 en punt per la porta, em canvio, i en entrar a la piscina, tots els carrils ja estaven ocupats, per 4 iaios, menys el carril ràpid per una veloç nadadora i una que anava fent nosa. La segona sessió va ser més plàcida, tot i que més cansada. Dijous per la tarda, amb temps per nedar. En vaig fer 1000, una mica justets, però, hi va haver "coratge" per fer-los. Cal a dir que pel matí havia fet 35 km en bici, plans però fotent-li canya.
Vaig deixar la carrera per divendres, en que com cada setmana quedo amb el meu amic Tomàs. Aquest cop vam decidir anar fins a la Torre Agbar, i tornar.Des de davant del Cortinglès, i ho vam completar en un temps molt bó d'1h 01' 15". Un temps gens despreciable si tenim en compte que tot just fa 4 setmanes que hem començat.
Ell va anar tota l'estona molt més còmode que jo, i sobretot des del 7 al 10 ell va anar estirant-me. Tot i que els darrers 300 com sempre apretem no vaig poder aguantar els 10m darrers. Amb tot, vaig fer el que només començar no hauria donat ni un duro per fer.
Una setmana molt bona, a molt bon ritme,que com colofó va tenir uns darrers 300 mts de "pundhonor".

Setmana 3/54: 6 km run, 0'8 swim

Setmana de pluges, i stress familiar, en que ha estat molt díficil de trobar el temps, i sobretot la estabilitat per poder sortir, tot i així, en dues matinades històriques, he aconseguit pujar fins al forat del vent, i poder fer una estona de piscina

Per fi, vaig estrenar els cascos aquàtics. Tota una experiència. De debó, em va recordar molt, el primer cop que algú, suposo el meu pare, em va posar un auricular a l'orella, per sentir la ràdio.
Sentir música sota l'aigua, és diferent. No espereu alta fidelitat, més bé jo diria, baixa i fins i tot discontinua.
Quan corres amb música o ràdio, l'aprofites per a que marqui de tant en tant el ritme. A l'aigua això és força diferent. A dins de l'aigua, de moment només m'ha servit per perdre la concentració natatòria, però això si, he gaudit d'una estona molt relaxada, i suposo que això ja és el que volia.
Ara a trobar músiques aquàtiques.

Una gran lliçó

Com es retrassa això, però hi ha coses que les vull dir, i apuntar.
Doncs, això, diumenge passat vaig anar a veure la triatló de Barcelona, aquella per a la qual poso el meu objectiu com a punt de mira.
Vaig anar per aprendre. Per veure tota la moguda, per comprovar in situ de què és això del la triatló.
Per damunt de tot vaig veure que és una competició popular, tret d'uns quants, més professionals que no pas amateurs. Popular, però competició. En la que els participants lluiten contra ells mateixos i els seus cronos. Des dels participants de la triatló fins als de la super-sprint, i passant per l'sprint. Veure tanta gent participant amb aquella empenta, posa la pell de gallina, i esperona encara més a posar-se a entrentar, i fer el que calgui per arribar el dia en bones condicions per tal de superar el repte. Però això no va ser tot.
La lliçó principal la vaig rebre, veient una de les participants, en principi menys preparades, de la super-sprint, que amb una tranquilitat pasmosa explicava als seus familiar que l'havien anat a recolzar, que degut al fort oleatge que hi havia a la platja, no havia pogut ni començar la prova.
És a dir, que pots estar tot un any preparant-te,i que el mateix dia, un cop donada la sortida, hagis de abandonar.
És un clar exemple que la triatló no és només el dia de la competició, si no, que és tots els dies en que surts a entrenar, tots els dies que no pots sortir a entrenar.
Crec que aquella anònima participant, em va donar la millor lliçó, a la qual segurament no estava preparat per afrorntar-ho en cas d'arribat el moment.