Tard o d'hora ho havia de fer, donar-li una altra volta al cargol i començar amb una preparació una mica més a fons.
Aprofitant les infraestructures començo la setmana anant a treballar amb bicicleta, fent el recorregut suau de 18km. amb temperatures polars...
ANADA:
Sortint de casa a 4º, baixant fins a 1º i arribant a la feina a 3º. M'abrigo molt, potser massa i arribo ben suat a la feina. Com que feia ben be dues setmanes que no tocava la bici, em noto una mica encarcarat i amb falta de ritme de pedaleig. Duran tot el recorregut vaig de nit... per tant no hi ha gaire per veure... això si molt fred. Arribo amb les puntes dels peus gelades...sort de la reparadora dutxa en arribar al vestidor de la feina.
TORNADA:
Amb el permís pertinent deixo la bicicleta, lligada al pàrquing, i em vesteixo només amb les malles per tornar corrent, amb la idea d'anar còmode i girant per les cantonades per tal de no aturar-me. D'aquesta manera i sense donar-me compte em trobo pujant fins a l'avinguda de la Verge de Montserrat i ben suat, crec que m'he abrigat massa. Mentres vaig pujant el cap se me'n va a Organyà pensant que també faré una bona preparació per fer "L'arruix de Santa Fe" i defendre els 01:05 inicials.
Amb tot això. Corro prou lleuger... sense gaires molèsties a les cames. Temps aproximat uns 50 minuts per a completar uns 8'5 kilómetres.
Ara ja he fet la mitad de la sessió, ja que, tinc la bici a la feina i cal tornar corrent per retornar en bici.
dimecres, 13 de gener del 2010
Setmana15/54: 10km run
S'acaba el període de vacances i un cop passat reis ens retrobem els dos amics, Jordi i Tomàs, per a continuar amb els nostres entrenaments.
La sessió, amb un fred glaciar porta la mateixa tònica que en les darreres, començant de menys a més i portant un bon ritme de cursa. Jo molt còmode durant els primers 2/3 de recorregut. Els seus continus canvis de ritme em destaroten una mica en la part final en que acabem fent els darrers 300m més veloços que recordo. Suposo que la tècnica (no sé si bona o dolenta) efectiva fa que només allargant la passa em fa guanyar velocitat, i això si, els darrers 25 metres he de canviar la freqüència aconseguint sprintar.
El temps total, tot i que havent mirat el rellotge, no deixa indiferent: 59'15", tenint en compte que haviem estat aturats a dos semàfors durant dos minuts aproximadament... un temps per somiar.
La sessió, amb un fred glaciar porta la mateixa tònica que en les darreres, començant de menys a més i portant un bon ritme de cursa. Jo molt còmode durant els primers 2/3 de recorregut. Els seus continus canvis de ritme em destaroten una mica en la part final en que acabem fent els darrers 300m més veloços que recordo. Suposo que la tècnica (no sé si bona o dolenta) efectiva fa que només allargant la passa em fa guanyar velocitat, i això si, els darrers 25 metres he de canviar la freqüència aconseguint sprintar.
El temps total, tot i que havent mirat el rellotge, no deixa indiferent: 59'15", tenint en compte que haviem estat aturats a dos semàfors durant dos minuts aproximadament... un temps per somiar.
dimarts, 12 de gener del 2010
Resum mes de desembre ( i 3 )
Dia de Nadal: 11 Km run, a Gallifa. en el tram des de casa del Joan fins al punt kilomètric 15, aun kilòmetre de Sant Feliu de Codines, just en el desviament de La baliarda. Carrera continua a ritme de dia de Nadal, amb una temperatura poc freda i en una carretera que li tenia ganes, ja que l'havia fet en cotxe però, mai a peu. I... tot i que en cotxe sembla plana i amb poc desnivell, la realitat és que hi ha unes quantes rampes, unes suaus, i altres que es fan recordar. De totes maneres, el fet de córrer el dia de Nadal, és una sensació impagable, i de record per sempre. També em fa que no oblidi el fet de córrer i em fa sentir atleta... Està clara la incomprensió familiar... però comencen a acostumar-se a la meva dèria de sortir a córrer, com una necessitat.
La tornada del kilometre 15 se'm fa una mica pesada, però el meu cos agraeix que la dieta que vaig començar el dia 14 de desembre i que encara no havia comentat, m'evités el consum excessiu de menjar la nit anterior.
Cursa dels Nassos: 10K, 0h59'50" Convocat pel Joan Vergé, autèntic congregant d'iniciatives esportives, em reuneixo amb ell i un amic seu per a participar en la cursa dels Nassos per segon any consecutiu. Aquest any sense doral, ja que em vaig adormir per fer l'inscripció. Faré com la guineu i diré que la samarreta lila no és gaire maca aquest any.
Total, que allà estem tots tres... amb 9000 persones i algunes més posant-nos a córrer el darrer dia de l'any. Aquesta sensació de pertanyer a un col·lectiu d'esportistes és molt agradable.
El plantejament de la cursa de bon principi és anar veient com em trobo, comencem molt tranquilets tot explicant-li al meu amic Joan tot el firewalk. Ell està totalment extranyat i al·lucinat, i escèptic, és clar, i és normal. Això si, el ritme de cursa és molt lent per al meu gust, que en diverses ocasions em trobo per davant d'ells dos, sense donar-me compte.
El pas pel kilómetre 5 és determinant, veig que hem fet 33 minuts... massa lent, i decideixo que ja he corregut amb el meus amics, a pas d'amic, però que calia fer alguna cosa més per aprofitar la delimitació del recorregut. Abandono el paquet de tres per començar a tirar, i així em poso a córrer més i a anar més depressa. Començo a adelantar a gent, i a més gent, sense anar veloç, vaig depressa, a una mitjana de 5'3 minuts per kilòmetre. Qui ha dit que no era córrer? Inclús mantenint un bon ritme no trobo ningú amb un pas per poder córrer al seu costat... vaig sobrat...tots van lents...
Al kilómetre 8'200 m'avança un que va una mica més ràpid, per fi, em decideixo seguir-lo, però...al kilómetre 9 fa un canvi de ritme que em deixa clavat... i fa que no el pugui seguir, i ara pago el seu ritme una mica superior al meu. Els darrers metres són de agarrotament, i no puc fer res més que seguir el ritme que portava que ja era prou fort.
Finalment 59'50 un temps molt important, ja que en la meva programació, havia proposat de fer menys d'una hora.
Al ritme de mitjana que portaven els meus amics arriben a 1h 06'. Crec que he fet bé de deixar-los enrere. Ens retrobem i continuem fent petar la xerrada. Comencen llevors els "amagos" de rampa. Que al final no acaben sent-ho.
Estic molt satisfet, un any més he acabat corrent.
Ja falta menys...
La tornada del kilometre 15 se'm fa una mica pesada, però el meu cos agraeix que la dieta que vaig començar el dia 14 de desembre i que encara no havia comentat, m'evités el consum excessiu de menjar la nit anterior.
Cursa dels Nassos: 10K, 0h59'50" Convocat pel Joan Vergé, autèntic congregant d'iniciatives esportives, em reuneixo amb ell i un amic seu per a participar en la cursa dels Nassos per segon any consecutiu. Aquest any sense doral, ja que em vaig adormir per fer l'inscripció. Faré com la guineu i diré que la samarreta lila no és gaire maca aquest any.
Total, que allà estem tots tres... amb 9000 persones i algunes més posant-nos a córrer el darrer dia de l'any. Aquesta sensació de pertanyer a un col·lectiu d'esportistes és molt agradable.
El plantejament de la cursa de bon principi és anar veient com em trobo, comencem molt tranquilets tot explicant-li al meu amic Joan tot el firewalk. Ell està totalment extranyat i al·lucinat, i escèptic, és clar, i és normal. Això si, el ritme de cursa és molt lent per al meu gust, que en diverses ocasions em trobo per davant d'ells dos, sense donar-me compte.
El pas pel kilómetre 5 és determinant, veig que hem fet 33 minuts... massa lent, i decideixo que ja he corregut amb el meus amics, a pas d'amic, però que calia fer alguna cosa més per aprofitar la delimitació del recorregut. Abandono el paquet de tres per començar a tirar, i així em poso a córrer més i a anar més depressa. Començo a adelantar a gent, i a més gent, sense anar veloç, vaig depressa, a una mitjana de 5'3 minuts per kilòmetre. Qui ha dit que no era córrer? Inclús mantenint un bon ritme no trobo ningú amb un pas per poder córrer al seu costat... vaig sobrat...tots van lents...
Al kilómetre 8'200 m'avança un que va una mica més ràpid, per fi, em decideixo seguir-lo, però...al kilómetre 9 fa un canvi de ritme que em deixa clavat... i fa que no el pugui seguir, i ara pago el seu ritme una mica superior al meu. Els darrers metres són de agarrotament, i no puc fer res més que seguir el ritme que portava que ja era prou fort.
Finalment 59'50 un temps molt important, ja que en la meva programació, havia proposat de fer menys d'una hora.
Al ritme de mitjana que portaven els meus amics arriben a 1h 06'. Crec que he fet bé de deixar-los enrere. Ens retrobem i continuem fent petar la xerrada. Comencen llevors els "amagos" de rampa. Que al final no acaben sent-ho.
Estic molt satisfet, un any més he acabat corrent.
Ja falta menys...
Resum mes de desembre (2)
Setmana 10/54: Aquell dia vaig posar relax total, jo diria ara setmana fluixeta, esportivament parlant, 55 bik, 1'4 swim, 4 run. Això si, setmana per tocar el cel. Primer FIREWALK i una foto meva durant 20 segons en prime time a TV3. Memorable dia.
Aquell dilluns vaig sortir de matí cap a la feina. Recordo molt bé que tot just vaig arribar a la Carretera de l'arrabassada, les sensacions d'una sortida de sol especial ja es començaven a entreveure. La pujada fins allà amb el plat mitjà, aguantant força bé fins a la cadena. Allà, primera mirada cap a l'horitzó... i ja començava a intuïr-se uns tons vermellosos per darrere dels núvols. En arribar a la carretera de les Aigües ja vaig veure que seria diferent, tot i que vaig voler esperar molta estona fins a fer la foto, fins i tot em vaig trobar un altre biker que estava fent una foto, però jo, la volia més increible, i aixó ho vaig fer, esperant el seu moment.
Vaig veure un parell de vegades aquell senyor tan prim... fins i tot li vaig comentar la sortida del sol, com a motiu per a llevar-se tan d'hora. I clic, clic i per acabar d'arrodonir les captures, runner a la vista.
Altres vegades ja he inclós un runner en una foto, i va ser el determinant per a fer insolita la fotografia, i venir a peu, per tal de fer una carta interessant per tal de que aquella nit fos l'escollida per acabar El Temps, en el programa del Tomàs Molina. Jutgeu vosaltres mateixos.
Veient aquesta foto, i altres... m'han preguntat si realment el que faig es esport o plaer... la resposta és...
La resta de la setmana sense dificultat, una sessió de piscina i una sortideta solitaria de 4 km, a bon ritme si.
Al mateix temps que estaven passant la meva imatge, jo juntament amb un grup de gent estavem fent un seminari accelerat de motivació, amb Firewalk i fletxa trencada. Ho havia vist moltes vegades, i també m'havia dit moltes vegades que no passaria. Però vaig passar i la vaig trencar....Uf, tot alhora....
i en companyia dels meus germans Xesco i Josep. I amb una colla d'amics... per sempre.
Una nit màgica
Però com algú molt sabi em va dir... l'Univers ho equilibra tot... i en arribar a casa, em van baixar de cop a terra......................................................................
I d'aquesta setmana ja passo a període de vancanes... i el que significa poc temps per a entrenar... i el que és pitjor poc temps per escriure ja que van venir els vídeos i webs vàries del firewalkbcn...excuses, com sempre!
Aquell dilluns vaig sortir de matí cap a la feina. Recordo molt bé que tot just vaig arribar a la Carretera de l'arrabassada, les sensacions d'una sortida de sol especial ja es començaven a entreveure. La pujada fins allà amb el plat mitjà, aguantant força bé fins a la cadena. Allà, primera mirada cap a l'horitzó... i ja començava a intuïr-se uns tons vermellosos per darrere dels núvols. En arribar a la carretera de les Aigües ja vaig veure que seria diferent, tot i que vaig voler esperar molta estona fins a fer la foto, fins i tot em vaig trobar un altre biker que estava fent una foto, però jo, la volia més increible, i aixó ho vaig fer, esperant el seu moment.
Vaig veure un parell de vegades aquell senyor tan prim... fins i tot li vaig comentar la sortida del sol, com a motiu per a llevar-se tan d'hora. I clic, clic i per acabar d'arrodonir les captures, runner a la vista.
Altres vegades ja he inclós un runner en una foto, i va ser el determinant per a fer insolita la fotografia, i venir a peu, per tal de fer una carta interessant per tal de que aquella nit fos l'escollida per acabar El Temps, en el programa del Tomàs Molina. Jutgeu vosaltres mateixos.Veient aquesta foto, i altres... m'han preguntat si realment el que faig es esport o plaer... la resposta és...
La resta de la setmana sense dificultat, una sessió de piscina i una sortideta solitaria de 4 km, a bon ritme si.
Al mateix temps que estaven passant la meva imatge, jo juntament amb un grup de gent estavem fent un seminari accelerat de motivació, amb Firewalk i fletxa trencada. Ho havia vist moltes vegades, i també m'havia dit moltes vegades que no passaria. Però vaig passar i la vaig trencar....Uf, tot alhora....
i en companyia dels meus germans Xesco i Josep. I amb una colla d'amics... per sempre.Una nit màgica
Però com algú molt sabi em va dir... l'Univers ho equilibra tot... i en arribar a casa, em van baixar de cop a terra......................................................................
I d'aquesta setmana ja passo a període de vancanes... i el que significa poc temps per a entrenar... i el que és pitjor poc temps per escriure ja que van venir els vídeos i webs vàries del firewalkbcn...excuses, com sempre!
Resum més de desembre
Tot i no haver entrades... si que hi ha hagut molt moviment. Massa.
A nivell creatiu, a nivell laboral, a nivell esportiu, a nivell emocional, a nivell motivacional...
Anem a pams.
De moment poso els resums del facebook, afortunadament encara tenia temps:
Setmana 9/54: 45 bike, 1'2 swim, 10 run. Em pesen les cames, tot i això he baixat 7 minuts corrent 10 km. Bé, ara vaig corrent. Jajaja.
Recordo que aquella setmana vaig sortir jo a córrer tot sol, el meu amic Tomàs tenia un compromís i no va poder venir a entrenar. Em va servir per a fer un test tot sol, i recórrer la mateixa deistància que fem sempre baixant en casibé 7 minuts el temps que fem tots dos plegats. La diferència de temps es deu principalment a sortir a córrer des del primer minut portant un ritme "fort". I a mitja cursa anar patint lleugerament per tal de no abaixar del temps desitjat... el final mirant el crono per tal de no superar el 56.
Aquesta petita fita ha suposat durant el mes de desembre i començament de gener que els nostres temps han fet un salt qualitatiu, hem baixat dos minuts de cop, fent ja temps per sota de l'hora. Que és tot un luxe, quan corren dues persones de nivells parells.
A nivell creatiu, a nivell laboral, a nivell esportiu, a nivell emocional, a nivell motivacional...
Anem a pams.
De moment poso els resums del facebook, afortunadament encara tenia temps:
Setmana 9/54: 45 bike, 1'2 swim, 10 run. Em pesen les cames, tot i això he baixat 7 minuts corrent 10 km. Bé, ara vaig corrent. Jajaja.
Recordo que aquella setmana vaig sortir jo a córrer tot sol, el meu amic Tomàs tenia un compromís i no va poder venir a entrenar. Em va servir per a fer un test tot sol, i recórrer la mateixa deistància que fem sempre baixant en casibé 7 minuts el temps que fem tots dos plegats. La diferència de temps es deu principalment a sortir a córrer des del primer minut portant un ritme "fort". I a mitja cursa anar patint lleugerament per tal de no abaixar del temps desitjat... el final mirant el crono per tal de no superar el 56.
Aquesta petita fita ha suposat durant el mes de desembre i començament de gener que els nostres temps han fet un salt qualitatiu, hem baixat dos minuts de cop, fent ja temps per sota de l'hora. Que és tot un luxe, quan corren dues persones de nivells parells.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
