Resum mes de desembre ( i 3 )

Dia de Nadal: 11 Km run, a Gallifa. en el tram des de casa del Joan fins al punt kilomètric 15, aun kilòmetre de Sant Feliu de Codines, just en el desviament de La baliarda. Carrera continua a ritme de dia de Nadal, amb una temperatura poc freda i en una carretera que li tenia ganes, ja que l'havia fet en cotxe però, mai a peu. I... tot i que en cotxe sembla plana i amb poc desnivell, la realitat és que hi ha unes quantes rampes, unes suaus, i altres que es fan recordar. De totes maneres, el fet de córrer el dia de Nadal, és una sensació impagable, i de record per sempre. També em fa que no oblidi el fet de córrer i em fa sentir atleta... Està clara la incomprensió familiar... però comencen a acostumar-se a la meva dèria de sortir a córrer, com una necessitat.
La tornada del kilometre 15 se'm fa una mica pesada, però el meu cos agraeix que la dieta que vaig començar el dia 14 de desembre i que encara no havia comentat, m'evités el consum excessiu de menjar la nit anterior.

Cursa dels Nassos: 10K, 0h59'50" Convocat pel Joan Vergé, autèntic congregant d'iniciatives esportives, em reuneixo amb ell i un amic seu per a participar en la cursa dels Nassos per segon any consecutiu. Aquest any sense doral, ja que em vaig adormir per fer l'inscripció. Faré com la guineu i diré que la samarreta lila no és gaire maca aquest any.
Total, que allà estem tots tres... amb 9000 persones i algunes més posant-nos a córrer el darrer dia de l'any. Aquesta sensació de pertanyer a un col·lectiu d'esportistes és molt agradable.
El plantejament de la cursa de bon principi és anar veient com em trobo, comencem molt tranquilets tot explicant-li al meu amic Joan tot el firewalk. Ell està totalment extranyat i al·lucinat, i escèptic, és clar, i és normal. Això si, el ritme de cursa és molt lent per al meu gust, que en diverses ocasions em trobo per davant d'ells dos, sense donar-me compte.
El pas pel kilómetre 5 és determinant, veig que hem fet 33 minuts... massa lent, i decideixo que ja he corregut amb el meus amics, a pas d'amic, però que calia fer alguna cosa més per aprofitar la delimitació del recorregut. Abandono el paquet de tres per començar a tirar, i així em poso a córrer més i a anar més depressa. Començo a adelantar a gent, i a més gent, sense anar veloç, vaig depressa, a una mitjana de 5'3 minuts per kilòmetre. Qui ha dit que no era córrer? Inclús mantenint un bon ritme no trobo ningú amb un pas per poder córrer al seu costat... vaig sobrat...tots van lents...
Al kilómetre 8'200 m'avança un que va una mica més ràpid, per fi, em decideixo seguir-lo, però...al kilómetre 9 fa un canvi de ritme que em deixa clavat... i fa que no el pugui seguir, i ara pago el seu ritme una mica superior al meu. Els darrers metres són de agarrotament, i no puc fer res més que seguir el ritme que portava que ja era prou fort.
Finalment 59'50 un temps molt important, ja que en la meva programació, havia proposat de fer menys d'una hora.
Al ritme de mitjana que portaven els meus amics arriben a 1h 06'. Crec que he fet bé de deixar-los enrere. Ens retrobem i continuem fent petar la xerrada. Comencen llevors els "amagos" de rampa. Que al final no acaben sent-ho.
Estic molt satisfet, un any més he acabat corrent.
Ja falta menys...