Aquell dilluns vaig sortir de matí cap a la feina. Recordo molt bé que tot just vaig arribar a la Carretera de l'arrabassada, les sensacions d'una sortida de sol especial ja es començaven a entreveure. La pujada fins allà amb el plat mitjà, aguantant força bé fins a la cadena. Allà, primera mirada cap a l'horitzó... i ja començava a intuïr-se uns tons vermellosos per darrere dels núvols. En arribar a la carretera de les Aigües ja vaig veure que seria diferent, tot i que vaig voler esperar molta estona fins a fer la foto, fins i tot em vaig trobar un altre biker que estava fent una foto, però jo, la volia més increible, i aixó ho vaig fer, esperant el seu moment.
Vaig veure un parell de vegades aquell senyor tan prim... fins i tot li vaig comentar la sortida del sol, com a motiu per a llevar-se tan d'hora. I clic, clic i per acabar d'arrodonir les captures, runner a la vista.
Veient aquesta foto, i altres... m'han preguntat si realment el que faig es esport o plaer... la resposta és...
La resta de la setmana sense dificultat, una sessió de piscina i una sortideta solitaria de 4 km, a bon ritme si.
Al mateix temps que estaven passant la meva imatge, jo juntament amb un grup de gent estavem fent un seminari accelerat de motivació, amb Firewalk i fletxa trencada. Ho havia vist moltes vegades, i també m'havia dit moltes vegades que no passaria. Però vaig passar i la vaig trencar....Uf, tot alhora....
Una nit màgica
Però com algú molt sabi em va dir... l'Univers ho equilibra tot... i en arribar a casa, em van baixar de cop a terra......................................................................
I d'aquesta setmana ja passo a període de vancanes... i el que significa poc temps per a entrenar... i el que és pitjor poc temps per escriure ja que van venir els vídeos i webs vàries del firewalkbcn...excuses, com sempre!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada